Glossari de Tecnologia


Glossari de Tecnologia


Navegueu pel glossari utilitzant aquest índex

Especial | A | B | C | Ç | D | E | F | G | H | I | J | K | L | M | N | O | P | Q | R | S | T | U | V | W | X | Y | Z | TOTES

Pàgina:  1  2  3  4  5  6  7  8  9  (Següent)
TOTES

P

Paper

Material orgànic en forma de làmina, obtinguda a partir de la transformació de primeres matèries d'origen vegetal. És un material resistent a la tracció, força tou i aïllant tèrmic. El paper està format per fibres de mides diferents de cel·lulosa sense lignina, disposades de manera que formen una malla densa.

Paper de vidre

Eina feta amb paper, la superfície del qual està plena de grans de vidre. Serveix per rebaixar una mica i polir el tall a la fusta i treure'n les estelles. S'utilitza amb l'ajut d'un tac de fusta que fa de suport al paper.

Paret mestre o de càrrega

Tancament que, a més d'aïllar i separar, també suporta el pes i altres forces de l'edifici.

Pasta de paper

Aigua amb moltes fibres de cel·lulosa en suspensió. Segons el procediment utilitzat, s'obtenen tres tipus de pasta mecànica, química i de recuperació.

Pasteurització

Procés pel qual s'eliminen els gèrmens patògens sense perjudicar la qualitat del producte. Consisteix a escalfar els aliments entre 60ºC i 90ºC durant uns segons o minuts.

Pasturatge

Activitat ramadera que consisteix a deixar que els animals pasturin, és a dir, que mengin herba del camp, lliurement en una àrea de terreny extensa però controlada.

Patró

Plantilla segons la qual es tallen els teixits.

Perfil

Dibuix de la vista des d'un costat d'un objecte en un sistema de projeccions.

Perifèrics informàtics

Elements externs de l'ordinador que s'encarreguen de permetre la comunicació entre l'ordinador i l'usuari. Hi ha perifèrics d'entrada, de sortida, i d'entrada/sortida.

Període d'ona

Durada de la part d'ona que es va repetint periòdicament. Es mesura en segons, mil·lisegons o microsegons.

Pesca amb canya i ham

Tècnica de pesca que si es practica des de la riba d'un riu, des de la costa o amb vaixells petits es considera una activitat d'oci. Quan es fa amb vaixells petits però potents i dotats amb canyes molt fortes s'anomena curricà, i quan es fa amb vaixells grans es diu pesca al pinxo. Amb aquesta tècnica es capturen tonyines i llobarros.

Pesca amb nansa

Tècnica de pesca costanera de parany fix, que consisteix a situar prop del fons del mar un parany, que es deixa instal·lat unes hores i després es passa a recollir per extreure'n els animals capturats.

Pesca amb palangre

Tècnica de pesca costanera de parany fix, que consisteix a situar al mar una llarga corda, la mare, de la qual pengen uns fils més curts, els braçols, amb uns hams a l'extrem. Per regular la fondària dels hams s'utilitzen els suradors i els ploms. Les boies serveixen per localitzar la posició del palangre des de la superfície. Els palangres es deixen instal·lats unes hores i després es passen a recollir per obtenir els peixos que hagin pogut picar.

Pesca amb teranyina

Tècnica de pesca costanera amb xarxa, que també s'anomena d'encerclament i que es fa de nit. Un cop localitzada la mola de peix, se situa una petita barca amb uns llums potents que atreuen el peix a la superfície. Alhora, es col·loca una xarxa rectangular formant un cercle al voltant de la barca petita. Quan els peixos han pujat a la superfície, es tanca la xarxa per la part inferior i queda amb forma de bossa, on queden atrapats.

Pesca costanera

Pesca realitzada prop de la costa, amb vaixells petits i de poca tripulació. El producte obtingut és dut ràpidament al port, es comercialitza i es consumeix fresc.

Pesca d'altura

Pesca realitzada lluny dels ports d'origen. S'utilitzen vaixells grans equipats amb cambres frigorífiques i instal·lacions conserveres. Tècnica de pesca que utilitza sistemes electrònics, com ara el radar, el sònar i la informació via satèl·lit per localitzar ràpidament les moles de peix i per situar a la fondària adequada les xarxes d'arrossegament. També utilitza tècniques d'encerclament i deriva.

Pesca d'arrossegament o ròssec

Tècnica de pesca que utilitza una xarxa en forma de bossa que és arrossegada pel fons del mar gràcies a la força d'un vaixell potent. Dins la xarxa van quedant els peixos i els crustacis que troba al seu pas.

Peu de rei

Instrument que serveix per mesurar longituds curtes amb un certs grau de precisió, molt útil per mesurar diàmetres exteriors i interiors, així com gruixos i fondàries. Pot arribar a apreciar fins a mitja dècima de mil·límetre.

Picat

Conjunt de dents o estries que cobreixen tota la superfície de la llima.

Pila

Generador de corrent continu que transforma l'energia química en elèctrica.

Pilar

Suport vertical, considerablement més alt que ample, de forma prismàtica i massís o bé constituït per un o més perfils. Suporten esforços de compressió, atès que sobre ells descansen algunes càrregues, com ara les bigues.

Pinso

Compost fabricat industrialment a partir de cereals, farina de peix, userda, subproductes del camp i altres components. El pinso fa que els animals s'engreixin ràpidament i permet que hi hagi granges als llocs on no hi ha prou terres de conreu per obtenir el farratge necessari.

Pisa

Tipus de ceràmica que es caracteritza per ser blanca i fina i, un cop vidrada, se'n fan lavabos, banyeres i sanitaris en general.

Piscifactoria

Tipus d'instal·lació utilitzada en l'aqüicultura. Té forma de gàbia, està destinada a la cria de peixos i se situa a mar obert.

Pitxolí

Maó estret, també anomenat melindro.

Pla de treball

Consisteix a organitzar la construcció o fabricació d'un procés tecnològic dividint-la en operacions simples i ordenades de manera que permetin la realització satisfactòria del treball en un temps òptim.

Pla inclinat

Superfície plana amb un extrem elevat a una certa alçada i que serveix per pujar i baixar càrregues quan no és possible fer-ho verticalment.

Placa principal o placa mare

Superfície plana sobre la qual es munten els circuits integrats i es connecten les targetes de control dels perifèrics.

Plànol

Representació gràfica i a escala de totes les parts que integren una obra arquitectònica o edifici.

Plànol d'emplaçament

És el plànol on s'especifiquen, entre altres qüestions, les mides del solar i els carrers contigus, la distància al xamfrà, l'orientació, les cotes representatives d'anivellament del solar, la profunditat edificables, etc.

Plànol d'especejament

Plànols on, a més del disseny global, hi ha el detall de totes les peces que constitueixen l'objecte o aparell. Es parteix d'aquests plànols a l'hora de confeccionar un bon pla de treball.

Plànol d'instal·lacions

Plànol on es descriuen les diverses instal·lacions de l'habitatge electricitat, salubritat, lampisteria i aparells sanitaris, protecció, calefacció, comunicacions, aparells elevadors, etc.

Plànol de detalls constructius

Plànols on es mostren detalls concrets i específics d'algun element constructiu.

Plànol de façana

Plànol d'alçat on es mostren, entre altres aspectes, l'alçària de l'edifici i els materials d'acabament.

Plànol de l'estructura

Plànol que inclou els elements estructurals de l'edifici, bigues, pilars, sostres, forjats, etc., i les característiques dels materials.

Plànol de secció general

Plànol que mostra seccions acotades de l'interior de l'edifici que permeten veure aspectes com l'alçària de les plantes, etc.

Plànol de situació

És el plànol que localitza i situa de forma general la parcel·la en l'entorn.

Planta

Dibuix de la vista des del sobre d'un objecte en un sistema de projeccions.

Planta de coberta

Plànol que representa la teulada o el terrat i en determina els pendents, els elements constructius (xemeneies, badalots, etc.) i els materials.

Planta de fonaments i sanejament

Plànol on es descriu el dimensionat i les característiques del fonaments i els elements de sustentació de l'edifici, i també la xarxa de terra i la xarxa de sanejament.

Plantes de cotes

Plànols de les diferents plantes on es representen, acotats, tots els espais compartimentats, les parets, els envans, els elements constructius, les superfícies construïdes, la retolació dels diferents espais, etc. De cada cambra s'indica la superfície en m2, el volum en m3 i la il·luminació en m2.

Plantes de distribució

Plànols que descriuen els espais de l'habitatge, així com el mobiliari, els elements sanitaris, els aparells i el mobiliari de la cuina, les xemeneies, els desguassos, etc.

Plàstic

Material que no es troba a la natura i que s'elabora a partir de diferents processos i de diferents substàncies. Estan formats per molècules gegants o polímers. Es caracteritzen perquè la majoria, quan s'escalfen, adquireixen plasticitat, són lleugers, flexibles, bons aïllants de l'electricitat i de la calor i no són biodegradables. Poden ser artificials i sintètics.

Plasticitat

És la propietat que tenen els materials de deformar-se permanentment, sense arribar a trencar-se.

Plegador d'ordit

Cilindre de fusta, ferro, alumini, etc, amb pius a cada extrem, en el qual s'enrotllen els ordits, els teixits i els gèneres de punt.

Plegador de teixit

Corró de fusta, ferro, alumini, etc., amb pius a cada extrem, en el qual s'enrotllen els ordits, els teixits i els gèneres de punt.

Pluja àcida

Fenomen derivat de l'emissió a l'atmosfera de contaminants perillosos (òxids de sofre i nitrogen) que en reaccionar químicament amb el vapor d'aigua de l'atmosfera, generen àcid sulfúric i àcid nítric, els quals acidifiquen l'aigua de la pluja. La pluja àcida provoca un augment de l'acidesa dels llacs, dels rius i dels torrents d'aigua, i en alguns casos, fins i tot, dels sòls , la qual cosa afecta greument la vegetació de les zones on la pluja àcida cau amb regularitat.

Pneumàtica

Tècnica que empra l'aire a pressió com a fluid transmissor d'energia.

Poliplast

Combinació de politges que redueix la força que hem de fer per elevar un determinat pes.

Polir

Deixar amb un acabat llis i fi les superfícies ajustades de la peça.

Polsador

Aparell que obra i tanca un circuit elèctric, però només executa la seva funció mentre està accionat i torna automàticament a l'estat inicial quan cessa l'acció.

Port

Lloc físic de l'ordinador per on es pot fer circular la informació i que permet que la interfície de control es comuniqui amb l'algorisme

Port de comunicació

Connexió que es troba a la caixa o torre d'un ordinador i que serveix per connectar diferents dispositius externs com ara la impressora, el ratolí, el teclat, etc.

Portal informàtic

És un lloc Web que disposa de grans volums d'informació sobre temes diversos.

Portes lògiques

Dispositius que efectuen directament les diferents funcions o operacions lògiques.

Potència

Capacitat que té un receptor elèctric de realitzar la seva funció més intensament i/o amb més rapidesa. Es mesura en watts.

Potenciòmetre

Resistor variable que es pot graduar manualment i que serveix, per exemple, per variar el volum d'un aparell de música, la intensitat d'una bombeta o la velocitat d'un motor.

Presa o embassament

Construcció, normalment de formigó, sobre la llera del riu que té com a finalitat retenir l'aigua, per formar un embassament o llac artificial.

Primer teorema de Morgan o de la llei d'equivalència

La negació de la suma lògica és igual al producte lògic de les variables negades.

Primeres matèries

Són els productes que s'extreuen directament del medi natural, com ara la fusta, els minerals, el carbó o el petroli.

Procediment físic de conservació

Procediment pel qual s'actua directament sobre els aliments sense afegir-hi cap altre element. Aquest tipus de procediment es basa en tècniques com la congelació per aturar l'acció de microorganismes, l'aplicació de el calor o de radiacions per matar-los o l'eliminació de l'aigua per evitar-ne o retardar-ne el desenvolupament.

Procediment químic de conservació

Procediment que es basa en l'addició d'altres substàncies químiques als aliments. Aquests additius, a més de facilitar-ne la conservació, també solen influir en les característiques organolèptiques (gust, aroma i textura) dels aliments.

Procés de conformació

Conjunt d'operacions realitzades dins un sistema de fabricació que estan destinades a canviar de forma els materials per tal que adquireixin la que els cal per fer la seva funció.

Procés de transformació

Procés al qual se sotmeten les matèries primeres perquè adquireixin propietats que les facin utilitzables.

Procés tecnològic

És el mètode de treball propi de la tecnologia i consisteix en un conjunt ordenat d'activitats que es fan per satisfer una necessitat o un desig o per solucionar un problema.

Processador de textos

És un programa que serveix per a escriure, imprimir i emmagatzemar documents.

Producció

1. Activitat destinada a l'obtenció de productes. 2. Quantitat d'unitats d'un producte que fabrica una indústria en un període de temps determinat.

Producció artesanal

Sistema de producció consistent en què una persona (l'artesà o artesana) s'especialitza en la fabricació d'un tipus de producte i ella mateixa s'encarrega de fer totes els fases del procés tecnològic, utilitzant tècniques tradicionals i basades en l'experiència, elaborant petites quantitats i fent servir molt poca maquinària.

Producció en sèrie

Producció que consisteix que els productes van recorrent una trajectòria fica, prèviament establerta, i passen per davant de diferents operaris, cadascun dels quals s'encarrega de realitzar sobre cada producte una o un petit conjunt d'operacions bàsiques. Permet fabricar gran quantitats del producte a uns costos més baixos.

Producció industrial

Sistema de producció que apareix al final del segle XVIII. Es desenvolupa en grans espais anomenats fàbriques, amb moltes màquines que consumeixen una gran quantitat d'energia i que realitzen operacions concretes d'una manera molt ràpida, amb molts treballadors, cadascun dels quals està especialitzat en una sola fase del procés tecnològic i en unes operacions concretes.

Producte siderúrgic

Metall que té el ferro com a principal component.

Productivitat

És la relació que hi ha entre la quantitat de productes elaborats i els recursos (natural, capital i treball) que es fan servir en la seva fabricació.

Programa

Conjunt de dades i instruccions que, executats automàticament per l'ordinador, en controlen el funcionament i realitzen un procés de tractament de la informació.

Programari o software

És la part lògica del sistema informàtic, és a dir, el conjunt de programes que controlen el maquinari i el fan funcionar.

Projecte

És la primera de les tres fases d'un procés tecnològic. El projecte és una seqüència de treball en què es defineix el problema o la necessitat i se'n proposa la solució. Aquesta seqüència de treball es basa en definir la necessitat o problema i les condicions que ha de complir la solució; investigar; plantjar idees viables; proposar solucions i fer el disseny de la solució.

Projecte arquitectònic

Materialització del disseny d'una obra elaborat per un equip de tècnics, com ara arquitectes, enginyers i delineants.

Projecte d'un procés tecnològic

Seqüència de treball on es defineix el problema o la necessitat que cal satisfer i se'n proposa la solució.

Promotor

Persona o empresa que decideix construir un habitatge. Pot ser públic o privat.

Propietari

Persona o persones (físiques o jurídiques) que tenen la propietat del capital de l'empresa.

Propietats d'un material

Conjunt de característiques que el diferencien d'altres materials i que en determinen la utilitat i les aplicacions.

Proteïnes

Nutrients. Són indispensables per a l'organisme. Són el component de la matèria viva i les responsables de la regeneració i el creixement de l'organisme. La carn, el peix i els ous són aliments que contenen moltes proteïnes.

Protó

Partícula elemental de l'àtom amb càrrega positiva i que es troba en el nucli.

Proveïdor

Persona o empresa que ens ven un producte o un servei i a qui, pe tant, hem de pagar.

Pua o pinta de teixir

Barreta rodona de fusta que va aprimant-se des del mig cap als extrems, amb una rotllana a la part més gruixuda, i que serveix, en la filatura a mà, impulsada amb els dits, per tòrcer el fil i enrotllar-lo a mesura que es forma.

Punt de fusió

És la temperatura a la qual un cos passa de l'estat sòlid a l'estat líquid.

Punta de marcar

Eina emprada, com si fos un llapis, per marcar metalls i plàstics durs i que s'utilitza sempre amb l'ajuda del regle o de l'escaire.

PVP

Preu de venda al públic. És el que realment ha de pagar un consumidor si vol adquirir un producte.

Pàgina:  1  2  3  4  5  6  7  8  9  (Següent)
TOTES